Ha fet falta passar molts anys, retornar la democràcia, sentir parlar de la Memòria Històrica, perquè homes i dones d'aquest país, testimonis directes de la guerra civil espanyola, es decidissin a les acaballes de la vida, a explicar obertament les seves experiències. Majoritàriament són relats personals i de l'entorn pròxim, vistos amb els ulls d'una joventut, que cert dia es troba involucrada, de la mà dels seus progenitors, en un injust conflicte armat que els marcarà per vida, on perdran la innocència, i patiran gana privacions i fins i tot la mort.
Fins fa poc aquestes íntimes històries, es limitaven a narrar-les a familiars i amics. Quaranta anys de repressió, havien calat profundament en la gent, els vencedors segrestaren la llibertat, i sembrat la por als cors, ens inculcaren acceptar el règim franquista com un mal menor, esporàdicament se encenien llumetes d' oposició, curtes bufades d' aire fresc que no anaven més enllà. Va ser necessària la mort del dictador per fer trontollar els fonaments, recuperar els valors arravassats, per sentir-se lliures novament.
Tot despresos del temor, els supervivents d'aquella generació continuem estant recelosos, ens causa preocupació qualsevol petita alteració, social o política fora de lo normal, instintivament rememorem el passat, i ens venen en ment imatges que creiem desterrades. Són els moments de fer pinya i demanar seny als polítics i poderosos per dirimir las diferències pacíficament, que les noves generacions no hagin de patir mai un enfrontament fratricida com aquell, aconseguir-les dependrà de tots plegats.
La nostra aportació és deixar constància, d'aquells dramàtics esdeveniments i les repercussions que van tenir, poca cosa més podem fer. El temps i la història determinarà, si valgué la pena l' esforç .
Fins fa poc aquestes íntimes històries, es limitaven a narrar-les a familiars i amics. Quaranta anys de repressió, havien calat profundament en la gent, els vencedors segrestaren la llibertat, i sembrat la por als cors, ens inculcaren acceptar el règim franquista com un mal menor, esporàdicament se encenien llumetes d' oposició, curtes bufades d' aire fresc que no anaven més enllà. Va ser necessària la mort del dictador per fer trontollar els fonaments, recuperar els valors arravassats, per sentir-se lliures novament.
Tot despresos del temor, els supervivents d'aquella generació continuem estant recelosos, ens causa preocupació qualsevol petita alteració, social o política fora de lo normal, instintivament rememorem el passat, i ens venen en ment imatges que creiem desterrades. Són els moments de fer pinya i demanar seny als polítics i poderosos per dirimir las diferències pacíficament, que les noves generacions no hagin de patir mai un enfrontament fratricida com aquell, aconseguir-les dependrà de tots plegats.
La nostra aportació és deixar constància, d'aquells dramàtics esdeveniments i les repercussions que van tenir, poca cosa més podem fer. El temps i la història determinarà, si valgué la pena l' esforç .
No hay comentarios:
Publicar un comentario