Arribar a edat avançada en bon estat físic és una sort, molt més conservant las ganes de viure, i el delit de continuar fent coses que molta gent les creu més pròpies de joves. En ocasions aquestes persones actives son incompreses pels demés, el seu dinamisme topa en la forma d'actuar, de la majoria de persones de la seva mateixa edad, consideren que no està en consonància i es mofen d'ells dient que volen tornar a la juventut.
Si es dediquen a tasques voluntàries, sigui pel sol fet de estar ocupats, han d'escoltar veus altisonants titllares d' il·lusos, per sort sempre troben algú que reconeix la seva feina i els enten, inclós alguns dels mateixos que els critiquen, per sota mà ho reconeixen.
Si busquem la raó d'aquests comportaments envers ells en trobaríem varies, uns perque s'acomoden a viure sense complicacions i no volen fer res que interfereixi en lo quotidià, d' altres tenen hàbits estrictes o rutinaris i creuen que la persona ha d'actuar d'acord a l'edat, pero tots tenen en comú no veure amb bons ulls que hagi gent emprenedora que els posi en evidencia. Per contrarestar es jacten de la seva vida relaxada i formal, dedicada sols a la famìlia i diversions, desmereixen la labor d'aquells que sense tenir en compte l'edat encara tenen inquietuts a la vida.
D'uns anys cap aqui aixó va canviant, las persones majors es tornen més obertes, es van treient de sobre antics complexos, s' arreglen més, sigui perque veuen els altres i no volen ser menys. La qüestió és que avui dia fan més goig. Ara sols falta asumir en general que al finalitzar la nostre vida laboral podem continuar sent útils fisic i mentalment a la societat. Prenem com exemple aquells que sempre tenen alguna cosa que fer l'endema.
