LA COMPETICIÓ SENSE FI

Poder demostrar el nostre valer coneixements, o superioritat front els altres, és un anhel constant al llarg de la nostra existència.

Fem una espècie de competició en tots els actes que intervenim. Poques persones en el curs d'una tertúlia, per poca idea que tinguin sobre el tema que es tracta, no opina, sempre intentem dir la nostra, si ens sentim desplaçats, farem lo possible per portar la conversa al nostre terreny, es fa instintivament. Hi ha qui és molt hàbil en aixó, a vegades la tàctica fracassa, llavors ens notem incòmodes, i farem perque s'acabi quan abans la conversa. Existeix una petita minoria dels que saben escoltar coneixent el tema, interiorment es senten superiors; d'altres callen, per no posar en evidencia la seva mancança, postura defensiva de menyspreu En aquests jocs tots som partíceps, la vida es un torneig amb infinitat de modalitats, la recompensa es satisfer el nostre jo, fins i tot de la derrota intentem fer un arma, obligant al vencedor a reconeixer un resultat ajustat, el bon perdre, la noblesa del enfrontament etc.

Traslladat al món familiar i amistats, la nostre posició jerarca, o dintre del grup, la tenim molt en compte. Si a causa de passar un mal moment fisic o moral, la notem disminuint, recorrerem als sentiments primaris i obligarem a estar per nosaltres, en previsió de no ser arraconats. Si aixó falla i la persona en qüestió té poder econòmic o d' altre índole, aquesta atenció l'exigirà.

El silenci també pot ser forma d' imposar: la finalitat es moure als demés a preguntar - que tens , no et trobes be,- els estic dient "sóc aquí esteu per mi". I les llàgrimes, que tenen la virtud de doblegar els cors més durs, els infants just al néixer, las fan servir per aconseguir lo que volen, acostumem a dir "qui no plore, no mama".

El sexe també es una eina formidable per dominar. Al llarg de la història s'ha empleat per gaudir de poder i diners. Contínuament es diu que és un dels principals motors que mou el món. A l'àmbit de la parella, sovint serveix per anivellar la preponderancia d'una de las parts.

Aquests i molts d' altres, són exemples quotidians que esgrimim a fi de conservar e incrementar, la nostre posició en l'entorn, tot sent importants perque ens afecten directament. Res comparable a triomfar en alta competició, o pugnan contre altres aspirants, a llocs importans on ens donem de cor i ànima darrera l'èxit. Si es materializa i va acompanyat d'imatge rellevant, aleshores es pot caure fàcilment, en la supérbia o despotisme, expandint la seva superioritat a quotes insospitades, fet molt comú en les finances o la política.

Esta vist que l'instint de supervivència que ens dota la naturalesa, molt abans de veure la llum, el pas del temps mitjançant l'intel·ligència, la transformem en un arma de defensa i atac, que conscientment utilitzem a cada pas, amb tota naturalitat. Hem fet moneda corrent la violència, hipocresia, seducció, adulació, i moltes més, com a pautes a seguir per a assolir els nostres proposits, a cada situació intentem trobare, la sortida mes idónia als propis interessos, som uns estrategues nats. La meta és estar a la cresta de l'ona: si som vençuts treurem forces de la flaquesa, esperant el moment de refer-se i tornar el cop. Sols deixem de lluitar al morir. Així i tot sempre pot haver qui utilitzi el teu record per fins propis.